Una mica d’història

El barri del Poble Sec pertany al districte de Sants-Montjuïc. Situat a la part meridional de la ciutat, es troba delimitat pel port de Barcelona a l’est, el carrer Lleida a l’oest, l’avinguda del Paral·lel al nord i per la mateixa muntanya de Montjuïc al sud.

El Poble Sec va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte de Cerdà.

Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. Els propietaris, amb bon ull, van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats amb el nom genèric de Poble Sec.

CAP LES HORTES. Per què aquest nom?

El nom del nostre centre és en honor de les hortes que molts barcelonins tenien a la plana de Montjuïc, prop del mar, anomenades les Hortes de Sant Bertran. Aquestes hortes van rebre el seu nom de la capella de Sant Bertran, la més important que existia a principis del segle XIV tocant al camí de Montjuïc, i que va desaparèixer el 1814 durant la Guerra dels Francesos.

HISTÒRIA VIVA DINS EL NOSTRE RECINTE: el refugi antiaeri 307

El refugi antiaeri del carrer Nou de la Rambla, començat l'any 1937, va ser un dels més grans i més ben fets del Poble Sec. En acabar la guerra, tenia dos-cents metres excavats amb cent noranta de revestits. Hi havia tres entrades i estava ben equipat amb sis lavabos, equip electrogen, llum elèctrica, aigua corrent i bancs de fusta. L'entrada del tram visitable va quedar descoberta l'any 1995, quan es va enderrocar l'edifici número 203 del carrer Nou de la Rambla. Des de l'any 1995, i gràcies a la tenacitat d'alguns veïns, es va posar en relleu la importància del refugi antiaeri del carrer Nou de la Rambla. No és casual que l'administració més propera als ciutadans, el Consell Municipal del Districte, assumís immediatament el repte i encapçalés els esforços per conservar el refugi i fer-ne un ús cultural. El refugi ja ha estat visitat per molts ciutadans en el marc de les visites comentades que ha organitzat el districte i el Museu d'Història de la Ciutat. El refugi 307 és el testimoni d'un dels fets més significatius de la Guerra Civil espanyola, que marcaria els esdeveniments bèl·lics a partir d'aquell moment: el bombardeig de les poblacions civils a la rereguarda. Efectivament, Barcelona i les altres ciutats que van rebre bombardejos en el període 1936-1939, foren el preàmbul d'una nova tàctica de guerra que es faria extensiva a partir d'aquell moment arreu del món.

Extret de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona (www.bcn.es)

Anys d’intensa activitat

Durant aquests darrers anys una de les preocupacions del centre ha estat donar el millor dels serveis. Per assolir-ho hem treballat intensament cada dia per superar-nos i adaptar-nos a les vostres necessitats.

El tret de sortida es va donar el 18 de març del 2002, quan vam obrir les portes als nostres usuaris per substituir els serveis que fins aleshores es donaven al carrer Manso i a Palaudàrias.

Nous serveis, com ara l’atenció domiciliària, noves incorporacions i una activitat comunitària creixent, ha fet que el CAP anés endavant, superant els obstacles que en un inici es van haver d’enfrontar. Aquest començament va suposar un gran esforç per part dels professionals i els usuaris, però les exigències del dia a dia s’han vist cobertes i el centre s’ha convertit en un espai indispensable per al barri, fomentant la convivència i el diàleg mutu entre les persones.

Tractar la salut i la malaltia des d’un punt de vista biològic, psicològic i social, sempre amb una vocació que promociona la salut, ha estat i és la base de la nostra feina i del model sociosanitari que hem anat implantant de mica en mica per tal d’oferir un servei sanitari públic de qualitat.